Quin problema treballem
Un comitè nou, una reorganització o un equip que creix poden necessitar revisar com decideixen i es donen suport. El programa encaixa quan hi ha una situació de feina sobre la qual el grup pot actuar i disposició per revisar els acords després.
Què us emporteu
Un mapa de càrrega compartit: qui sosté, qui executa i què necessita seguiment. A partir de la conversa, l’equip concreta canvis amb responsables i dates. No prometem transformar la cultura en una jornada; proposem un punt de partida que es pugui posar a prova a la feina.
Com concretem la proposta
Format, durada, participants, espai i condicions de participació es concreten abans de confirmar. El pressupost depèn d’aquest abast. La sessió física requereix validar equip facilitador, espai, seguretat i cobertura aplicable; una consulta per la web no equival a una reserva confirmada.
Abans de trobar-nos: una situació concreta
Per preparar El Primer Castell, proposem començar amb una conversa amb la persona que impulsa la trobada. Ens interessa una situació que l’equip reconegui: una decisió que torna una vegada i una altra al mateix despatx, un relleu entre àrees que no acaba de funcionar o una prioritat que competeix amb la feina diària. No cal portar una presentació perfecta. És més útil descriure què va passar, qui necessitava suport i què va quedar pendent. Aquesta pregunta orienta l’experiència i el tancament. Acordem també quina informació es pot compartir amb el grup i quins assumptes convé tractar en un altre espai.
Un recorregut amb temps per observar
La seqüència que proposem té quatre moments: situar la pregunta, viure una experiència compartida, llegir què ha passat i concretar què cal canviar. L’horari s’adapta al grup i a l’espai; abans de confirmar rebreu una agenda amb temps, pauses i condicions de participació. En l’experiència castellera parem atenció a com es demana ajuda, com circula la informació i com troba cadascú el seu lloc. En el debrief tornem sobre fets observables, sense convertir una conducta puntual en una etiqueta personal. La conversa ha de permetre que qui ha viscut la mateixa situació de manera diferent expliqui què ha vist i què necessitava.
Com pot quedar un acord: exemple il·lustratiu
Imagineu un equip on totes les excepcions acaben a la direcció general. El mapa podria mostrar que falta un criteri compartit per decidir quan escalar. Un acord de sortida seria descriure quines decisions pot tancar cada àrea, quina informació necessita de les altres i en quin moment demana ajuda. La persona responsable portaria exemples a la revisió per comprovar si el criteri serveix o cal canviar-lo. És una situació il·lustrativa, no un cas de client ni una promesa de resultat. El valor del mapa és ajudar a formular un canvi comprovable en el vostre context, no produir un dibuix atractiu.
Preguntes per decidir si encaixa
Cal experiència castellera? Dissenyem la participació segons les característiques del grup. Tothom ha d’assumir el mateix paper? Acordem alternatives adequades sense pressionar ningú. Podem contractar només una part? Ho valorem segons la pregunta que voleu treballar i el temps necessari per abordar-la.
La revisió després de l’experiència
A la revisió comprovem què s’ha pogut posar a prova: s’ha demanat ajuda abans?, ha quedat clar qui decidia?, ha arribat la informació que faltava? Recollim allò que ha funcionat i allò que no ha canviat. Si un acord no es va poder aplicar, examinem què ho va impedir. El mapa de càrrega es pot ajustar a partir d’aquests exemples. L’acompanyament addicional, la durada i els participants es concreten a la proposta.