Team building o treball de lideratge?

Una activitat compartida pot ser valuosa per si mateixa. Pinyacle proposa un altre abast: utilitzar l’experiència dels castells per treballar una pregunta real de l’equip directiu i emportar-se acords que continuïn després. La diferència és l’objectiu i el seguiment, no desqualificar altres activitats.

Actualitzat · Pinyacle

Quan pot encaixar

Si voleu revisar com es reparteixen responsabilitats, com circula la informació o com es demana suport sota pressió, hi ha una pregunta de lideratge per treballar. L’equip ha de poder dedicar temps a la conversa posterior i a revisar els acords. L’activitat física és una part del recorregut.

Quan buscar una altra proposta

Si l’objectiu és només celebrar, entretenir o fer una competició, convé buscar una proposta dissenyada per a això. Tampoc presentem un taller com a solució a conflictes que necessiten un altre tipus d’intervenció. Aclarir l’encaix abans de contractar forma part d’una bona experiència.

Definir l’objectiu

Completeu aquesta frase: «Després de la trobada volem poder fer una cosa que avui ens costa». Descriviu una situació en què es notaria la diferència. En comparar propostes, pregunteu com connectaran l’activitat amb aquest objectiu i quant de temps reservaran per parlar d’allò observat.

Qui ha de participar

La composició del grup canvia la conversa. Per revisar una decisió compartida convé comptar amb qui la pren i amb qui l’ha d’executar. Si falta una d’aquestes mirades, l’acord pot quedar-se en una intenció. Això no vol dir reunir tota l’organització: vol dir definir quin equip té capacitat per actuar sobre la pregunta triada. Abans de la trobada, aclariu qui la convoca, qui pot sostenir els acords després i quins assumptes queden fora. També convé explicar als participants el propòsit i escoltar què necessiten per prendre-hi part de manera adequada.

Un exemple d’encaix

Imagineu dues àrees que es passen una tasca sense acordar quan està realment acabada. És un exemple il·lustratiu, no un cas de client. Una activitat conjunta podria ajudar a observar com es lliura el pes, com es comprova que l’altra persona està preparada i quan es demana suport. La conversa posterior hauria de tornar a la feina: quin senyal confirma el relleu, qui el rep i què passa quan falta. El resultat útil no seria dir que hi va haver bona energia, sinó acordar una manera de provar aquest relleu i una data per revisar si funciona.

Preguntes per comparar

Quan demaneu propostes, pregunteu quina preparació necessita l’equip, qui facilitarà la conversa i què es lliurarà en acabar. Aclariu com s’adaptarà la participació i quant de temps hi haurà per pensar junts. Pregunteu també quin seguiment està inclòs i què necessita aportar la vostra organització per fer-lo possible. Comparar només hores o nombre de participants deixa fora aquestes diferències. Una proposta clara ha de permetre entendre el recorregut complet, els límits del format i el compromís que exigeix a l’equip. Si aquesta informació no hi apareix, mereix una conversa abans de triar per una foto o un titular.

Què revisar després

En tornar a la feina, reserveu un moment per comprovar l’acord triat. S’ha provat? Qui l’ha pogut observar? Quina dificultat ha aparegut? Si res no ha canviat, convé esbrinar si l’acord era massa ampli, si faltava una persona necessària o si no hi havia espai per posar-lo en pràctica. Aquesta revisió evita convertir el record de la trobada en l’única mesura d’èxit. Trieu pocs senyals comprensibles i una persona que convoqui la conversa. La continuïtat no exigeix un informe extens, però sí tornar sobre allò acordat i decidir què mantenir o ajustar.

Parlem del vostre equip

Expliqueu-nos què necessiteu treballar, quantes persones sou i on us voleu reunir.

Parlem del vostre equip